PASCUERA D’UN ATRE TEMPS.

PASCUERA D’UN ATRE TEMPS. L’amor no obedix a condicions, se sent. Com el frio a la pell, com l’ànima al plany. Memòries soterrades…….. ¡Vint anys!!. ¡¡I els teus quinze i setze!! Allà en Torrent. On yo et mirava, sense deixar que em veres. va aguaitar la meua esperança adormecida, en despertar l’amor del meu pascuera .En la “chocolata” que vares preparar ,en eixe chalet que era dels teus pares. Les olors del moment i eixe bes, que sempre vaig valorar com una romançada. Com un tesor que no vol perdre-se. O eixe “rossechat” que nos vàrem menjar, exquisit plat torrentino, en més antiguetat que la paella. I la teua yaya manipulava els sabors, mesclant la pilota dolça en la carn.Mai sabràs que tu persona va ser, tot lo que va haver en la meua de sanc i fòc, en eixa infància meua, en el nostre poble. Perque sempre he segut i seré, frut de l’impaciència lluna cega. I em vaig anar de Torrent, em vaig anar a la vida.El per qué no ho sé, no em preguntes.A penes et conec des de llavors, ni sé de tu, solament en els meus somis vius. Atònit descobrixc dia a dia, que estàs dins de l’aire que respire. Que la distància no importa en el camí. I que el cel mai estarà acabat, faltant tu, per a completar el llenç. Ojala estes paraules foren vistes, en sensació de temps, d’amor viu. I l’accent dels teus ulls descobrira, el llimite infalible de l’espai i, que vides tan distintes transitem. Segur que tindràs família que et vullga, que és el lux d’amor que et mereixes. Per eixa gran dòna que has segut sempre, en un tesor de fills que t’abracen. I eixa és la meua alegria, pascuera meua. Vore’t contenta i feliç en el nostre poble, done màgia tan especial, tan torrentina. Testic són els meus ossos que lo dit, el meu cor ho descriu en estes llínees. Recordant-te en amor i sense corage. Pero no…., no vaig perdre la baralla en este assunt. Perque et vullc aixina….., com et somie. Pascual Maeso (17/04/2009)